Emma Vilarasau: “En ‘Casa en flames’ el amor se siente, aunque no siempre se sabe expresar, un reflejo de muchas familias” | Quadern | EL PAÍS

El año concluye en el teatro, en La Villarroel, con "Un matrimonio de Boston", y en Netflix, con la aclamada "Casa en llamas". Series, teatro, cine... Emma Vilarasau (Sant Cugat, 1959) sigue disfrutando de Montse, su personaje en la película de Dani de la Orden, una mujer divorciada que convoca a su familia un fin de semana en su casa de verano en Cadaqués para vaciarla y ponerla a la venta. Montse refleja la esencia de muchas otras madres, reconoce Vilarasau.

Resposta. Espero que sigui qüestió d’una generació anterior que no ho va tenir tan fàcil ni l’opció de dir: deixo els fills a casa i me’n vaig a treballar. Ara tenim més opcions, però ser mare i treballar comporta un estrès molt heavy. Vols arribar a tot, vols arribar-hi bé, vols que els teus fills ho tinguin tot i et tinguin a tu, i no tens hores. Les mares de la meva generació ens dedicaven la vida. Quan vaig començar a treballar, hi havia alguna cosa en l’inconscient dels meus gens de voler imitar la mare, i pensava: que malament que ho estic fent, vius amb culpa pel fet de ser mare perquè els abandones molt, però no ho pots fer d’una altra manera: és això o no tens fills. Si renuncies a la teva vida, que és el que va fer la meva mare i quasi totes les de la seva generació… La meva mare al final es plantejava: què he fet amb la meva vida quan tots marxen?

R. Tenim carreres, tenim professions i tenim una vida, tot i que és fotut que tinguis setanta anys i els fills no et truquin. Potser hem d’assumir que ser mare és un temps que dediques full time i que combines amb la feina, i després cadascú té la seva vida, i els estimaràs fins que et moris perquè això no ho pots canviar. Però alguna cosa canvia: ja està, una part s’ha acabat, són persones adultes. És que el intento dir: soc aquí per al que necessiteu, però no us preocupeu per mi.